... el científic cognitiu pot concebre una ment operant sense jo (emergentisme, societats de la ment)... li és possible assumir que tot i la lluita constant per conservar el jo, en realitat no es pot trobar cap jo en l'experiència... doncs, i si afluixem una mica l'aferrament a aquest jo inexistent? 🤔

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... vaja!, així que tant si defensem quelcom amb supervehemència, com si tot fa figa i ja no creiem en res... d'ambdues maneres, ens podem estar distraient de la rica, real, directa, experiència de la ment en si mateixa... 😬

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... doncs, vaja, 🤔 que passa que com més atents i atents al present estem, podem ser més lliures dels hàbits, models, prejudicis, etc, que anem seguint sempre sense ni adonar-nos-en, el seu poder d'abducció minva!...

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... com és l'experiència mental del present?, inèrcies mentals, angoixes, frustracions, etc... però, són elements que van apareixent i van desapareixent, de cap manera són permanents, això sí, van entrellaçats... quina sensació d'obertura, delimitar i tallar un fil d'aquests!... oi?

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... la sensació d'un jo... també va emergint amb totes aquestes coses que van passant per la ment?... 🤔 així doncs, l'experiència de la realitat està buida de jo (independent)?

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... val, no podem trobar un jo en l'experiència de ser present, però, almenys hi ha una ment que és capaç d'examinar-se a si mateixa, no?... doncs, una ment separada del món... no, co-emergent amb el món experimentat... sí 🤷😅

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... i què si el món i el jo, canvien moment a moment?, qui ha dit que hagin de ser permanents?, o que no hagin de ser mútuament dependents?... sí, sí, cert... però el que sí passa, és que com més alerta estem a la nostra pròpia experiència de ser en el present, més ens adonem de l'hàbit, de l'afany que tenim, per aferrar-nos a la idea d'un jo aïllat i separat... 😄

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... pot haver-hi causes si no hi ha efectes?, pot haver-hi ment sense els continguts de la ment?... 😄

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... doncs, sembla que prenem com a objectes, el que en realitat són situacions, p.ex.: si jo soc el vident d'una visió i existeixo de debò, vol dir que puc allunyar-me i no veure la visió, i la visió hauria de ser-hi encara que jo no la vegi, però això no té sentit, ets vident si no estàs veient la visió?, hi ha visions si no són vistes pel vident?, la idea vident no es pot separar de la visió que es veu, però ho fem...

De cuerpo presente, cap.10 #FranciscoVarela​

... les abelles són tricromàtiques, i la seva sensibilitat espectral està correguda cap a l'ultraviolat... però què va venir primer, el món (la reflectància ultraviolada de les flors) o l'organisme (amb visió sensible a l'ultraviolat)?... la majoria de nosaltres respondríem: el món, però el cert és que els colors de les flors han coevolucionat amb la visió sensible a l'ultraviolat de les abelles...

De cuerpo presente, cap.9 #FranciscoVarela​

... eh!, que és un mite!, no va de selecció òptima, va de viabilitat!, els organismes ofereixen varietat, i el que cal, és tan sols satisfer dues restriccions bàsiques: supervivència i reproducció (no és cercar una roba feta a mida, perfecta, és més aviat, anar de botigues a veure què trobes que et pugui fer una mica de servei)... 🤦🏻

De cuerpo presente, cap.9 #FranciscoVarela​

... el color no és només un atribut de les superfícies, hi és p.ex. en el cel, que no és cap superfície, en ecos retinals, somnis, records, que no són superfícies físiques... el color és una forma d'experiència que emergeix de l'activitat neuronal... 🤔

De cuerpo presente, cap.7 #FranciscoVarela​

... doncs sembla, que el "món" que percebem, en realitat és un camp experiencial (vegeu ompliment del punt cec, assignació del mateix color sota diferents il·luminacions, etc), només és per l'hàbit de voler coses sòlides, definibles, aïllables, que l'acabem veient com un món pre-donat, independent de nosaltres...🤷

De cuerpo presente, cap.7 #FranciscoVarela​

... el que vivim com a món s'assembla a un rerefons, un camp per a la nostra experiència, un àmbit que no sorgeix al marge de la nostra estructura, conducta i cognició, tot el que puguem dir sobre el món, dirà tant sobre nosaltres mateixos com sobre el món... 🤷

De cuerpo presente, cap.7 #FranciscoVarela​

... en un sistema amb clausura operativa (com el cervell), el resultat dels seus processos són altres processos, es tracta de xarxes autònomes, definides per mecanismes interns d'autoorganització més que per mecanismes externs de control, així que, en comptes de representar un món independent de nosaltres, el que fem és "enactuar" un món, un domini de distincions que és inseparable de l'estructura del sistema cognitiu 🤷

De cuerpo presente, cap.7 #FranciscoVarela​

... a occident pocs s'han dedicat a explorar l'experiència de ser en el present (la realitat experiencial, el fenomen), així que quan la ciència ens diu que en ella no tenim cap jo... com acceptar-ho?, com acceptar que el jo sigui només una creença? (i sense cap raó per a conservar-la! 🤣)

De cuerpo presente, cap.6 #FranciscoVarela​

... la comprensió conceptual d'una ment sense jo (emergentisme), també pot ser una experiència (indagació mental)... i el que més sorprèn, és que la manca d'un jo, no es viu com una pèrdua que calgui suplir amb cap altra creença... 😅

De cuerpo presente, cap.6 #FranciscoVarela​

... la paraula "jo", en realitat és només una manera còmoda d'al·ludir a un munt d'esdeveniments que tenen un cert grau de coherència en el temps... però la sensació i la convicció que aquestes formacions transitòries oculten una essència real permanent,
no sembla tenir cap fonament, i com Minsky assenyala, inclús pot ser nociva... 🤦

De cuerpo presente, cap.6 #FranciscoVarela​

... vaja!, sembla (Minsky) que hem d'esforçar-nos en entendre que una cosa és el model coherent d'hàbits originats de manera co-dependent, que podem reconèixer com "una persona", i una altra, "el jo" que habitualment creiem tenir, i que sempre volem aferrar, encara que en realitat... no existeixi...🤔

De cuerpo presente, cap.6 #FranciscoVarela​

... serveix d'alguna cosa aquesta idea d'un jo, que tenim?... Minsky s'ho pregunta, i es respon: "és clar que sí, sempre que no ho considerem cap entitat centralitzada i totpoderosa, sinó tant sols, una societat d'idees que inclouen tant les nostres imatges sobre què és la ment, com els nostres ideals sobre què hauria de ser"... 🤔

De cuerpo presente, cap.6 #FranciscoVarela​