Ahir, al taller de defensa personal, ens ensenyaven tècniques per llevar-nos de damunt tios (coneguts) que s’apropen a tu invadint el teu espai i sense demanar permís.
Escolta tio que no vull donar-te dos besos al saludar-te.
Que no vull que m’abraces.
No vull que em toques.
No invaisques el meu espai.
No t’imposes ni forces res.
No m'expliques què pense o sent, o cóm va el món...
Pregunta xaval, o espera que l’altra persona mostre alguna intenció.
Hi ha un xic del poble amic d’amigues. El vaig conèixer quan tenia 20 anys. Ell sempre ha intentat apropar-se i jo sempre he refugit. La veritat és que no el conec massa, però parlar amb ell em produeix una incomoditat estranya, el veig un xulo, el típic home que ha d’explicar-me les coses, i senzillament no em cau bé.