Tinc una habitació a la què anomeno estudi què en realitat és una sala de jugar perquè els artistes som nens què hem aprés a no crèixer massa mentre juguem…
#relat #conte #microrelat #microconte #lectura

Quan passo per la Plaça Puig Estela, sé què és estiu perquè puc flairar el Gessamí florit, un perfum què converteix la plaça en un indret màgic. Si fa una mica d’airet, el perfum és pot sentir més, allà pots gaudir del paissatge del bosc què envolta el poble assegut a les muntanyes. M’agrada tancar els ulls i respirar profundament i deixar-me embriagar per la dolça fragància dels dos matolls de Gessamí, què algú va plantar fa uns quants d’anys per avisar què ja és estiu. #conte #microrelat

#microrelat

Estava badant admirant el bosc, quan m’ha semblat per un fugaç instant, veure’l respirar. De cop i volta, els arbres s’han mogut tots a l’hora i m’ha semblat què suspirava. Potser és el què passa quan admires les coses amb intensitat, què pots percebre allò què normalment s’amaga als ulls. No ho sé, el fet és què m’ha semblat veure’l respirar com si fora un animal quan dorm. I en què deu somiar un bosc?i si tots els arbres són una petita part d’un ésser viu més gran? #relat #microrelat #caboria

Recordo el moment què vaig veure aquella flor en mig del bosc. Llavors no savia què estava fabricant un record i ara m’adono de com és d’extraordinàri el cervell, què tot i faltar-li la mossegada què li va pendre l’ictus, encara funciona. #conte #microconte #relat #microrelat #Trepax

Escric per tú, conscient del miracle de la lletra escrita què farà què els nostres cervells és puguin tocar amb la punta dels dits. Podria fer-ho en una de les llibretes què tinc però no ho podries llegir mai i amb certesa, només podria fer-ho l’oblit a estones mortes d’avorriment.
Viure aquí dalt, on no s’hi està la solitut, m’agafo del bracet de les meves cabòries i passejo entre els arbres i només m’aturo per mirar el cel i intentar endevinar què em volen dir els núvols….#microrelat

Tinc la sensació què sempre arribo tard, l’única cosa què vaig fer abans d’hora fou nèixer. Des d’aquell precís instant vaig tard, massa tard per tot. Potser hi té a veure què també sóc lent, tant què quasi estic aturat, quiet, parat, estorat, garrativat i esmaperdut però tant me fa. #relat #microrelat #conte #escrit #escriure

Va sucar el pinzell i sense pensar-s’ho dues vegades li va fotre una pinzellada a la tela dibuixant una diagonal d’esquerra a dreta d’un llempant roig cadmi. És va enretirar fins la cadira i és va quedar mirant assegut el rastre de l’agressió i va pensar: quant deu valdre? #relat #conte #microrelat #catala

Una nit em vaig esvair com s’evaeix el fum d’un llumí que s’apaga sense voler i puja lentament cap als núvols o ves a saber si més ennllà, perquè quan esdevens fum, només pots desàpareixer discretament esperant no deixar cap rastre. #microrelat #relat #conte #trepax #microconte

Nosé què dir, quan he obert la boca, he estat incapaç d’articular cap mena de só i m’he quedat mut iamb cara de lluç. La veritat és què no tenia res important a dir i després he pensat què era molt millor no dir res, romandre petrificat i sembrar el dubte sobre la meva idiotesa. #relat #conte #microconte #microrelat #trepax

Està amoïnat perquè el cirerer està malalt, l’altre dia, se’n va adonar què li havia sortit un fong i pateix perquè tem què és pugui morir. Recordava com amb la primavera era tot florit i esdevenia un espectacle de color. Potser és la sequera perquè el terra és ben polsegòs d’eixut què està i no deixa de mirar el cel per implorar a qualsevol núvol passavolant què deixi caure un xic d’aigua… #conte #microrelat#microconte

M’agrada encendre l’espelma per veure ballar la flama. Té quelcom d’espiritual i tranquilitzador, i em fa badar mig hipnotitzat. Aqui dalt, on el silènci és de tots els colors, una flama et fa sentir molt acompanyat i també et reconforta. I això és tot el què tinc. #microrelat #conte

Li agrada llevar-se ben d’hora per assegurar-se què surt el sol, no fora el cas què qualsevol dia d’aquests no ho faci i és vegi comdemnat a viure a les palpentes. L’espectacle li sembla sempre extraordinàri, la prova què la màgia existeix i què és ben a prop. Bocavadat, no és vol perdre cap detall per petit què sigui del miracle, fins què els ulls li ploren enlluernats. Després, tot plegat només pot anar a millor. #microrelat #conte #trepaxconte

Quan plou, li agrada enganxar el nas al vidre i entelar-lo amb l’alé. Després hi dibuixa un ninot somrient i tot sembla més bonic. #microrelat #microconte #conte #relat

El que va passar a la festa va estendre el rumor que aquella nena de nom púnic, tant se val el cognom que dugui, era la seva filla.

Aquesta no era una història estranya en aquella terra i entre aquella gent, en principi...

.- Tanit i el mite de l'Illa Blanca. Capítol I: L'origen.

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #Eivissa

#ElMot #BonDia

La rosella brota
malgrat no cau gota.

.- Dansa de la pluja, fragment.

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #micoarzónpalpitacomunapatatafrita

El van trobar esclafat contra la pedra com una presa de Trencalòs. La investigació apuntava l'ornitòleg.

.- Crims.

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #CrimsTrencalòsTV3

Us havia jurat que ho trobaria i ho faré. El mural ens mostrarà el camí que ens ha de guiar fins la pedra. No sé què passarà després, però confio en Hagrid.

.- Rubeus Hagrid i la pedra filosofal

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #elsaltrespersonatges

#ElMot #BonDia​

A criteri mèdic aquella crema curava la Mercè.
Jo no m'ho creia, aquell to verd de les ungles i el borrissol que li sortia pel clatell delataven les intencions del metge.

.- L'illa del doctor Muró.

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #distopia

#ElMot #BonDia​

Mig planeta cremava de sed,
l'altre mig es podria colgat.
Per sobreviure era vital
dormir dalt d'un arbre.
Des d'allà somreia secretament
acariciant-se la corba panxuda.
Amb tot, hi havia esperança.

.- Mecanoscrit del tercer origen.

#ElMotdAhir #elsmotsquenosón #microrelat #defensemlaterra #habitemelmón